Neix ‘El Cor de l’Oest’, una marca territorial compartida que reivindica Ponent com a centre viu i amb futur

• Set municipis de la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell uneixen esforços per projectar-se com a destinació turística sostenible, cohesionada i amb identitat pròpia
• El projecte neix des del territori i per al territori amb la voluntat d’afrontar reptes com la despoblació, generar oportunitats i explicar-se amb veu pròpia

Penelles, dissabte 14 de març, 2026.- El Castell del Remei ha estat l’escenari aquesta dissabte de la presentació oficial d’El Cor de l’Oest, una nova marca territorial compartida que agrupa set municipis de Ponent (Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Castellserà, la Fuliola, Ivars d’Urgell, Linyola i Penelles) amb l’objectiu de posar en valor el territori, reforçar la seva identitat comuna i projectar-lo com a destinació turística sostenible i de qualitat. L’acte, que ha reunit representants institucionals i agents del territori, entre els quals els presidents dels consells comarcals de la Noguera, l’Urgell i el Pla d’Urgell, així com alcaldes, regidors i entitats vinculades al desenvolupament local, ha combinat contingut institucional, relat cultural i experiència artística en un format dinàmic i participatiu conduït per la periodista i comunicadora Gina Raymat. La música de David Pradas i la poesia recitada de Núria Miret han acompanyat els diferents moments de la jornada, que també ha comptat amb la presència del Mag Lari.
La presentació ha servit per posar en escena el relat compartit d’un territori que ha decidit explicar-se amb veu pròpia. De fet, El Cor de l’Oest neix de la voluntat de cooperació entre municipis que comparteixen paisatge, història i manera de viure i que han decidit sumar esforços per afrontar conjuntament els reptes de futur.

El projecte parteix de la constatació que el territori disposa d’un gran nombre d’actius (paisatge, patrimoni, productors, experiències culturals i identitat pròpia) que sovint s’han explicat de manera dispersa. Així doncs, la creació d’una marca compartida permet ordenar aquesta oferta, connectar municipis i construir un relat territorial coherent capaç de projectar-se amb més força cap enfora.

Un nom que reivindica el territori

L’elecció del nom El Cor de l’Oest és també una declaració d’intencions. No respon a una voluntat de descriure administrativament el territori, sinó a la necessitat d’afirmar una identitat pròpia. Si hi ha territoris que s’han sabut explicar com a cor del país, Ponent també reivindica el seu: un cor que batega des de l’oest, construït des del territori i per al territori. I és que aquest cor apel·la a una idea de centralitat vital i emocional. D’aquesta manera, un territori que sovint ha estat percebut com a perifèric decideix reconèixer-se com a centre actiu, amb orgull i amb projecte compartit. El nom expressa també la connexió entre municipis que formen part d’un mateix cos viu, units per la terra, l’aigua, la memòria i les persones.

L’aigua és un dels grans fils conductors d’aquest relat compartit. Amb la construcció del Canal d’Urgell al segle XIX, aquestes planes van viure una transformació radical que va canviar per sempre el paisatge, l’economia i la manera de viure. L’aigua va portar vida als camps, va ordenar el territori i va generar una cultura agrícola i comunitària que encara avui defineix el caràcter de la gent de Ponent. Més endavant, la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana es va convertir en un símbol de la capacitat del territori per reparar, renéixer i tornar a donar vida al que semblava perdut.
Mosaic de paisatges, històries i singularitats
El Cor de l’Oest es construeix a partir de la diversitat d’un territori ric en paisatges, patrimoni i iniciatives culturals. Un mosaic on conviuen paisatges agrícoles, espais naturals protegits, patrimoni arquitectònic i industrial, memòria històrica, tradicions populars i expressions culturals contemporànies. Des de l’art mural de Penelles fins als miradors de Bellmunt d’Urgell, des de la Vila Closa de la Fuliola fins a l’estany d’Ivars i Vila-sana, passant pel patrimoni vinculat al Canal d’Urgell o pel llegat monumental i espiritual de Linyola, cada municipi aporta una identitat pròpia que suma a un relat col·lectiu més ampli.

Al centre simbòlic d’aquest projecte hi ha el Castell del Remei, un espai històricament vinculat a la trobada, el pas i la decisió. Avui, el castell continua exercint aquest paper com a element vertebrador del territori, no com a protagonista únic, sinó com a punt de connexió d’una xarxa de municipis que avancen plegats respectant les seves identitats i compartint una visió comuna.
Aquest relat compartit permet explicar el territori com un conjunt coherent i atractiu on en pocs quilòmetres es poden viure experiències molt diverses: art i natura, calma i activitat, memòria i creativitat, paisatge i cultura popular.

Una visió compartida del territori 

Un dels moments centrals de l’acte ha estat la tertúlia amb els set alcaldes dels municipis impulsors, que han reflexionat sobre l’origen del projecte, la identitat territorial i les oportunitats de futur que pot generar aquesta nova marca compartida. Així doncs, l’alcalde de Penelles, Eloi Bergós, ha explicat que la iniciativa va sorgir de la necessitat de sumar esforços i construir un relat territorial conjunt que permeti donar més visibilitat als actius del territori. En la mateixa línia, l’alcalde de Castellserà, Marcel Pujol, ha subratllat que el nom del projecte reivindica Ponent com un centre vital: “Parlar de cor és parlar de centre, però no en un sentit administratiu, sinó vital”. D’altra banda, l’alcalde de la Fuliola, Jaume Ferrer, ha destacat que la cooperació entre municipis és clau per afrontar reptes comuns i ha assenyalat el Castell del Remei com un espai simbòlic que històricament ha connectat aquest territori més enllà dels límits administratius.
Pel que fa a les oportunitats de futur, l’alcalde de Linyola, Xavier Alís, ha remarcat que el projecte aspira a consolidar el comerç local, la restauració i els productors del territori, així com a impulsar noves iniciatives vinculades al turisme sostenible i a l’economia de proximitat. En aquest sentit, l’alcalde de Bellcaire d’Urgell, Jaume Montfort, ha apuntat que la susdita dinamització pot tenir un impacte directe en el comerç, la restauració i els allotjaments rurals i, consegüentment, generar activitat econòmica i noves oportunitats.
Des dels municipis més petits, l’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Cristina Teixidó, ha posat en valor el fet que la iniciativa permeti “formar part d’alguna cosa més gran sense deixar de ser qui som”, reforçant la visibilitat i l’orgull de pertinença dels pobles del territori. Finalment, l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Joan Carles Sánchez, ha convidat a descobrir un territori “que batega amb calma, autenticitat i orgull”.
Un projecte per generar futur
El Cor de l’Oest aposta per un model de turisme sostenible, de proximitat i de qualitat pensat perquè els visitants esdevinguin turistes i connectin diverses experiències en un mateix cap de setmana. Un turisme familiar, tranquil i accessible, però també atractiu per a perfils vinculats a la natura, la cultura, la fotografia o l’ornitologia. Un territori pla, ben connectat i fàcil de recórrer, ideal per descobrir-lo a peu, en bicicleta o en vehicle.
Més enllà de l’atractiu turístic, el projecte vol ser una eina per afrontar el repte demogràfic. A través de la creació de nous serveis, la formació, l’impuls a l’emprenedoria turística i la posada en valor del patrimoni, El Cor de l’Oest busca generar activitat econòmica, retenir talent i reforçar els vincles entre municipis, tot fomentant l’orgull de pertinença i la cohesió social. L’objectiu no és només atraure visitants, sinó millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
Amb aquesta nova marca territorial, els set municipis fan un pas endavant per explicar-se amb veu pròpia i construir un relat compartit de futur. Un territori que durant segles ha sabut transformar-se gràcies a l’aigua, al treball de la terra i a la força de la seva gent i que avui torna a fer-ho des de la cooperació i la mirada col·lectiva. Perquè si alguna cosa ha volgut demostrar aquesta presentació és que, més enllà dels límits administratius, hi ha un territori que comparteix paisatge, història i manera de viure. Un territori que ha decidit reconèixer-se i explicar-se com el que és: un cor que batega des de l’oest de Catalunya.